Resenya de "Wonder"

Wonder és un llibre que recomano a tothom. És una lectura fàcil i amena que ens portarà a endinsar-nos en la historia des de les primeres pagines. August, el protagonista d’aquest llibre, és un noi que va néixer amb deformitats a la cara i que porta varies operacions fetes. No se sap ben bé la raó d’aquesta malaltia, però la seva família se’l estima molt i sempre han cuidat d’ell molt bé fins que arriba el moment en que decideixen que ha de conviure amb nens de la seva edat, per això, August es matricula a una escola on coneix diferents persones que seran part de la vida.

El llibre ens narra la situació d’August des de diferents perspectives. Ell mateix, ens explica com a sigut la seva vida, que és el que li agrada, les seves aficions, els seus sentiments... Des del primer moment en que llegeixes les paraules d’August, et fa posar-te en la seva pell. Ets capaç d’entendre’l, de emocionar-te amb ell i d’estimar-lo. També narra la historia altres personatges com els seus amics, la seva germana, el novii de la seva germana, etc. De fet, ets capaç de posar-te en la pell de qualsevol d’aquests personatges. Conèixer la opinió i sentiments dels altres sobre August fa que te n’adonis de lo fàcilment que un nen pot ser rebutjat, la influencia tan maca que té en aquells que el coneixen i allò que es perden les persones que no volen conèixer els seus bons sentiments. Ens fa reflexionar sobre la bondat i la maldat que té l’esser humà. Podem ser bondadosos, amables, generosos, compassius. Però podem ser desconfiats, discriminants, intolerants, podem ser persones malvades amb la resta. Això es veu clarament en aquesta historia i amb els personatges, fins i tot una bona persona pot pensar malament en un moment o situació determinada, com el cas de la seva germana. Ella se l’estima molt al seu germà, però hi ha un moment en que sent rebuig. Li fa vergonya que la gent sàpiga que és el seu germà. Desprès se n’adona que no té res de dolent i es sent molt orgullosa. El personatge de la Vía ens mostra a una persona pacient, que sap que els seus pares han d’estar més temps amb el seu germà que amb ella degut a la seva malaltia. Ella n’és conscient i veiem en aquest personatge una persona raonable, adulta de mentalitat, tolerant i molt afectuosa.

Una altre situació que em va cridar l’atenció i hi vaig reflexionar bastant va ser amb el paper de la gossa. Desprès de llegir, te n’adones de la diferencia entre els animals i les persones. La gossa no li molestava la seva cara deforme, ella se l’estimava i no el jutjava pel seu aspecte. Els animals agraeixen l’amor i l’estima que els brindem, sense importar-los el nostre físic, sense tenir en compte si hem tingut un mal dia, si estem dolguts per alguna raó. A diferencia de les persones, que jutgem a primera vista, que tenim desconfiança i ressoliment. Pensem que per ser persones som millor que els animals, però aquests ens donen la seva fidelitat i amor en tot moment, i no totes les persones et donen això tant si ho necessites com si no.  

Aquest llibre t’inspira a veure les coses d’una altre manera. És centra en l’impacte que causa aquest nen en els altres, i els altres en ell mateix. Té un missatge positiu per al lector, ja que encara que sembla una historia dramàtica, fa que reflexionem sobre els nostres actes amb els demés. És una narració commovedora, August no és res dolent, el problema son els demés. Encara de ser deforme, és valent, simpàtic, graciós, valora als seus amics, estima la seva família, i es amable amb les persones, encara que aquestes no siguin amables amb ell.

Recomano aquest llibre a tothom, grans i petits. Tos poden treure un missatge positiu i canviar la manera de veure les coses. El final d’aquest llibre és molt bonic i ens ensenya lo valuoses que són les persones d’aquest món que són diferents a nosaltres o tenen alguna malaltia. Si tots fóssim més amables no existiria tanta intolerància, discriminació, o rebuig. Tothom som iguals, amb els nostres sentiments, les nostres aficions, la nostra família, amics, persones que estimem... ningú es diferencia en aquests aspectes, ningú és millor o pitjor que un altre, i molt menys, per l’aspecte físic. Aquest llibre ens invita a conèixer a les persones i no basant-nos en la seva aparença.

L’escriptora d’aquesta historia ha estat realment meravellosa. Tant la forma amb la que és narrada, com les paraules que escull, com la trama en sí. M ‘agradat molt que mitjançant una historia tan “col·loquial”, “bàsica”, s’expressin conceptes morals que sense adonar-nos s’enfonsen dintre nostre. D’una simple lectura, veiem una historia d’un nen amb els seus problemes, situacions gracioses, comportaments dels companys... però d’alguna manera les paraules de l’autora es graven a la nostra ment i les transforma en bonics missatges. Missatges positius i que fan que obrim més els ulls i l’ànima, donant-nos a tots els lector una bona lecció.

Exercici de planificació d'estructures

La listeriosi

La listeriosi és una infecció alimentària causada per un bacteri anomenat listèria. Aquest bacteri el podem trobar a tot arreu, com per exemple a la terra o a les plantes, i fins i tot en persones que són portadores sanes del bacteri (és a dir, que tenen el bacteri però no pateixen la malaltia). Malgrat això, la majoria de les infeccions de listeriosi es produeixen per menjar aliments contaminats.

Els símptomes de la malaltia poden aparèixer passades entre dues i sis setmanes d’haver consumit menjar contaminat, i consisteixen en febre, calfreds, dolors musculars, diarrea i molèsties digestives. En els casos més greus, tot i que no n’hi ha gaires, es manifesten símptomes neurològics com mal de cap, rigidesa a la nuca o confusió, i fins i tot es pot arribar a patir una meningitis. La listeriosi es diagnostica amb una anàlisi de sang i s’ha de tractar amb antibiòtics.

Les persones amb més risc de contraure-la són les dones embarassades, els nadons acabats de néixer, la gent gran i els malalts amb les defenses baixes (per exemple, els malalts de càncer). Cal tenir especialment en compte que les dones embarassades tenen vint vegades més probabilitat de contraure la malaltia que un altre adult, perquè els canvis hormonals modifiquen el sistema immunològic de la mare i la fan més susceptible de patir aquesta infecció. A més, la listeriosi es pot transmetre al fetus a través de la placenta abans i tot que es presenti cap senyal de la malaltia, i això pot provocar parts prematurs, avortaments o infeccions en els nounats.

Per prevenir la listeriosi és recomanable no prendre llet crua sense pasteuritzar o aliments que en continguin, i tampoc altres làctics com els formatges tous (per exemple el brie, el camembert o el formatge blau). També convé no menjar salsitxes de frankfurt poc fetes o peixos i mariscos fumats que posteriorment no hagin estat cuinats. En canvi, no hi ha cap problema amb els formatges durs o semidurs, els productes pasteuritzats per untar o el mató. I el peix enllaunat com el salmó o la tonyina no suposa cap risc.

De tota manera, per prevenir tant la listeriosi com la resta d’infeccions alimentàries, convindria que tothom seguís unes normes generals. Per exemple, consumir tan aviat com es pugui els productes precuinats que es fan malbé aviat, evitar barrejar els productes ja cuinats i els crus o refrigerar ràpidament els aliments que ho necessitin. També cal netejar amb freqüència la nevera i rentar-se sempre les mans en preparar el menjar.

Què és?	és una infecció alimentària causada per un bacteri anomenat listèria.
Ón es troba?	el podem trobar a tot arreu: a la terra o a les plantes, i fins i tot en persones que són portadores sanes del bacteri
Com és produeix el contagi?	es produeixen per menjar aliments contaminats.
Quan es manifesta?	passades entre dues i sis setmanes d’haver consumit menjar contaminat
Quins són els siptomes	febre, calfreds, dolors musculars, diarrea i molèsties digestives. En els casos més greus, tot i que no n’hi ha gaires, es manifesten símptomes neurològics com mal de cap, rigidesa a la nuca o confusió, i fins i tot es pot arribar a patir una meningitis
Com es diagnostica?	amb una anàlisi de sang
Quiné s el seu tractament?	s’ha de tractar amb antibiòtics.
Quines persones tenen més risc?	dones embarassades, els nadons acabats de néixer, la gent gran i els malalts amb les defenses baixes
Com es pot prevenir?	és recomanable no prendre llet crua sense pasteuritzar o aliments que en continguin, i tampoc altres làctics com els formatges tous
Quins productes cal evitar?	salsitxes de frankfurt poc fetes o peixos i mariscos fumats que posteriorment no hagin estat cuinats

Argumentació entorn a "Guanyar-se la vida"

Que entenem per guanyar-nos la vida? Potser tots ens responem el mateix: treballar per tenir una posició en el món, la necessitat d’integrar-se productivament en la societat, realitzar tasques remunerades... Hi ha un moment a la vida en el qual els joves marxen del costat dels pares per intentar guanyar-se la vida amb esforç. Però, al integrar-nos en la societat, obtenim identitats morals, és a dir, formem el nostre jo. La manera amb la que cadascú es guanya la vida dona lloc a la formació de l’individu, determinant en la persona la construcció de la seva personalitat.

Des de ben petits som educats amb la finalitat de fer-nos autònoms, de valer-nos per nosaltres mateixos i de ser capaços d’assolir allò que ens proposem. Com ja he dit abans, la forma amb la que cadascú escull per guanyar-se la vida ja sigui positiva o negativa i el mitjà que escollim per fer-ho farà de nosaltres la nostra personalitat. Si fem una ullada a la historia veurem que molts poetes, pintors, novel·listes filòsofs o músics han sigut condicionats en la seva vida, en la seva personalitat i, efectivament, en les seves obres per la seva manera amb la que han obtingut els mitjans per a subsistir. Els actes realitzats per a guanyar-se la vida han determinat el tipus d’home que és l’artista, han contribuït a la creació de la seva mentalitat, els seus sentiments i en el seu món personal.

Com ha conclusió, he de dir que guanyar-se la vida no és solament adquirir uns diners o un estatus, sinó les maneres amb las que arribem a ser essers autònoms i independents. Des de que naixem, sent nadons i fràgils, passant per la maduració corporal, desenvolupant les nostres funcions i capacitats fins arribar a integrar-nos com a persones autònomes en la societat. Aquest procés crearà la consciencia de cadascú, propietària dels pensaments i sentiments de la persona. La forma amb la que ens guanyem la vida farà de nosaltres allò que som o allò que volem ser. Serà part del nostre desenvolupament com a persona, donant lloc a la consciencia, al pensament, en definitiva, al ésser únic.

Carta Formal

Ruth Martínez

C/ Guipuzcua nº  45

08921

TMB

Responsable d’incidents

C/ Diagonal

08967 Barcelona

Estimat senyor:

El passat 3 de setembre, a les 15:45 de la tarda, vaig agafar l’autobús número 60 , a la parada de Vallvidrera , i amb intenció de baixar-me al Nus de la Trinitat.

Quan va arribar l’hora de baixar-me del vehicle, vaig prémer el botó d’avís al conductor, però aquest no funcionava. De seguida, vaig avisar en veu alta perquè s’aturés però aquest va fer cas omís i em va dir que no s’aturaria fins la següent parada, situada al barri de Sant Andreu. Finalment, vaig haver de caminar més d’un quilòmetre fins a casa meva, carregada amb bosses de força pes.

Em sembla molt greu que el mal  funcionament dels autobusos repercuteixi en els usuaris i que aquest conductor no hagi tingut en compte la repercussió que té aquesta situació en les persones que, com en el meu cas, hem de caminar força estona i amb pes a sobre.

Posteriorment a aquests fets, diversos veïns de la zona m’han comunicat que aquest tipus d’incidents ja s’han repetit en més d’una ocasió perquè el botó d’aquest autobús no funciona bé des de fa temps.

Li agrairia que en conseqüència d’aquests fets es prenguin les mesures adients per tal de garantir el bon funcionament d’aquest transport públic, concretament:

-         Reparació del botó d’avis de parada

-         Conductors més tolerants amb la situació

-         Solucions pels usuaris afectats, ja sigui amb una remuneració o entregant un bitllet.

Espero que aquest problema es solucioni lo abans possible.

Atentament,

Ruth Martinez López

Refelexió expositiva sobre "Yo la adoro, pero... (el elogio del chisme)

Després de llegir l’article “Yo la adoro, pero... (el elogio del chisme), vull fer una petita reflexió sobre el que he entès de les seves paraules. Cada país té diferents conversacions socials que es mantenen per omplir el temps, per gaudir de moments amb amics, familiars, en diferents llocs... en definitiva, parlar fa que el temps entre les persones sigui més o menys plaent. L’autor fa una distinció entre les conversacions dels homes i les dones. Els primers, solen parlar de temes d’actualitat, esport o dones. Aquestes porten els temes de conversació a un terreny més personal i íntim. S’intercanvien informació més confidencial, comparteixen experiències i critiquen a terceres persones. Quan fan això últim, valoren a la persona de la que estan parlant, però fan comentaris sobre els aspectes que no els hi agrada d’aquell individu. Gomà defensa la idea de criticar. No creu que sigui dolent, sinó tot el contrari, una bona critica fa possible l’aprenentatge moral. Penso que, com ens explica l’autor, criticant alguna cosa tangible o observable ens adonem millor de que és allò que volem, allò que no volem, que ens agrada, que es cruel, etc. Aquí l’autor fa referencia a una parella que s’està coneixent. No direm allò que és bo o honest, si no que exemplificarem aquests actes, és a dir, posarem exemples on es materialitzin aquelles qualitats o aspectes abstractes: un llibre, una pel·lícula, etc. Posant més interès en exemples personals. Les persones no ens donem a conèixer directament, sinó que ho fem projectant-nos sobre aquelles coses que son objecte de judicis morals.

Estic totalment d’acord amb la reflexió de Gomà. Les critiques no les hem de adoptar com a actes dolents, si no com a informació o dates de coneixement per a la persona. Vull dir que, com ha dit l’autor, projectem la nostra moral i els nostres valors criticant a la conducta o comportament de l’altre individu. Estem exterioritzant allò que no creiem , allò que no considerem adequat en les nostres normes morals. I no tan sols critiquem a persones, també pensaments polítics, ideals, pel·lícules, llibres, etc.

Resum "Defensa del llenguatge" de Pedro Salinas

Salinas percep el llenguatge com un instrument imprescindible no solament perquè permet al individu relacionar-se sinó per la tasca que fa en la persona en sí, donant-li capacitat per diferenciar unes coses de les altres i transformar lo indecís en concret. El llenguatge fa que les persones gaudim de la intel•ligència. Encara que tothom sigui capaç d’utilitzar aquesta eina fonamental, Salinas creu que pensarem millor si tenim bones aptituds per expressar-nos.

Salinas considera la llengua com l’instrument més eficaç per a la vinculació dels membres de la societat. Per això, manifesta la seva preocupació sobre el llenguatge en el segle XX. És important la paciència i la lentitud per aprendre i en aquesta època son aspectes amb els que no comptem, tot va molt de pressa. Conseqüentment, es produeix un deteriori en el bon ús del llenguatge i això porta a un trencament de vincles socials. Dona importància al ús correcte de la llengua, usant-la amb exactitud.

Considera imprescindible el llenguatge per a que la nostra existència tingui sentit. Creu indispensable les paraules intel•ligents com armes contra la violència i torna a fer al•lusió al poder vinculador de la llengua i al bon ús de les paraules a l’hora de fer-ho.

Com a conclusió, Salinas considera que totes les persones hem de prendre consciencia de la importància que te el llenguatge, que s’ha de cuidar i millorar-lo. És una herència que els nostres avantpassats ens han anat transmetent amb algunes perfeccions, i que és la nostra responsabilitat el de transmetre enriquida la seva herència.