dilluns, 22 de desembre del 2014

Resenya de "Wonder"

Wonder és un llibre que recomano a tothom. És una lectura fàcil i amena que ens portarà a endinsar-nos en la historia des de les primeres pagines. August, el protagonista d’aquest llibre, és un noi que va néixer amb deformitats a la cara i que porta varies operacions fetes. No se sap ben bé la raó d’aquesta malaltia, però la seva família se’l estima molt i sempre han cuidat d’ell molt bé fins que arriba el moment en que decideixen que ha de conviure amb nens de la seva edat, per això, August es matricula a una escola on coneix diferents persones que seran part de la vida.
El llibre ens narra la situació d’August des de diferents perspectives. Ell mateix, ens explica com a sigut la seva vida, que és el que li agrada, les seves aficions, els seus sentiments... Des del primer moment en que llegeixes les paraules d’August, et fa posar-te en la seva pell. Ets capaç d’entendre’l, de emocionar-te amb ell i d’estimar-lo. També narra la historia altres personatges com els seus amics, la seva germana, el novii de la seva germana, etc. De fet, ets capaç de posar-te en la pell de qualsevol d’aquests personatges. Conèixer la opinió i sentiments dels altres sobre August fa que te n’adonis de lo fàcilment que un nen pot ser rebutjat, la influencia tan maca que té en aquells que el coneixen i allò que es perden les persones que no volen conèixer els seus bons sentiments. Ens fa reflexionar sobre la bondat i la maldat que té l’esser humà. Podem ser bondadosos, amables, generosos, compassius. Però podem ser desconfiats, discriminants, intolerants, podem ser persones malvades amb la resta. Això es veu clarament en aquesta historia i amb els personatges, fins i tot una bona persona pot pensar malament en un moment o situació determinada, com el cas de la seva germana. Ella se l’estima molt al seu germà, però hi ha un moment en que sent rebuig. Li fa vergonya que la gent sàpiga que és el seu germà. Desprès se n’adona que no té res de dolent i es sent molt orgullosa. El personatge de la Vía ens mostra a una persona pacient, que sap que els seus pares han d’estar més temps amb el seu germà que amb ella degut a la seva malaltia. Ella n’és conscient i veiem en aquest personatge una persona raonable, adulta de mentalitat, tolerant i molt afectuosa.
Una altre situació que em va cridar l’atenció i hi vaig reflexionar bastant va ser amb el paper de la gossa. Desprès de llegir, te n’adones de la diferencia entre els animals i les persones. La gossa no li molestava la seva cara deforme, ella se l’estimava i no el jutjava pel seu aspecte. Els animals agraeixen l’amor i l’estima que els brindem, sense importar-los el nostre físic, sense tenir en compte si hem tingut un mal dia, si estem dolguts per alguna raó. A diferencia de les persones, que jutgem a primera vista, que tenim desconfiança i ressoliment. Pensem que per ser persones som millor que els animals, però aquests ens donen la seva fidelitat i amor en tot moment, i no totes les persones et donen això tant si ho necessites com si no.  
Aquest llibre t’inspira a veure les coses d’una altre manera. És centra en l’impacte que causa aquest nen en els altres, i els altres en ell mateix. Té un missatge positiu per al lector, ja que encara que sembla una historia dramàtica, fa que reflexionem sobre els nostres actes amb els demés. És una narració commovedora, August no és res dolent, el problema son els demés. Encara de ser deforme, és valent, simpàtic, graciós, valora als seus amics, estima la seva família, i es amable amb les persones, encara que aquestes no siguin amables amb ell.
Recomano aquest llibre a tothom, grans i petits. Tos poden treure un missatge positiu i canviar la manera de veure les coses. El final d’aquest llibre és molt bonic i ens ensenya lo valuoses que són les persones d’aquest món que són diferents a nosaltres o tenen alguna malaltia. Si tots fóssim més amables no existiria tanta intolerància, discriminació, o rebuig. Tothom som iguals, amb els nostres sentiments, les nostres aficions, la nostra família, amics, persones que estimem... ningú es diferencia en aquests aspectes, ningú és millor o pitjor que un altre, i molt menys, per l’aspecte físic. Aquest llibre ens invita a conèixer a les persones i no basant-nos en la seva aparença.

L’escriptora d’aquesta historia ha estat realment meravellosa. Tant la forma amb la que és narrada, com les paraules que escull, com la trama en sí. M ‘agradat molt que mitjançant una historia tan “col·loquial”, “bàsica”, s’expressin conceptes morals que sense adonar-nos s’enfonsen dintre nostre. D’una simple lectura, veiem una historia d’un nen amb els seus problemes, situacions gracioses, comportaments dels companys... però d’alguna manera les paraules de l’autora es graven a la nostra ment i les transforma en bonics missatges. Missatges positius i que fan que obrim més els ulls i l’ànima, donant-nos a tots els lector una bona lecció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Leopard Skin Pointer